Què és el padró DIBA i com generar-lo sense errors?

Què és exactament el padró DIBA?

És un export estructurat (normalment text de longitud fixa o format especificat per la Diputació) on cada línia representa un rebut o operació de cobrament, amb tipus de registre (per exemple altes/modificacions/baixes segons l'especificació vigent) i camps obligatoris que no poden anar buits.

Quan cal generar el padró DIBA?

Amb periodicitat mensual, normalment abans de la data de remesa bancària que fixa cada entitat financera per processar els rebuts domiciliats del mes. Generar-lo amb marge respecte a aquesta data dona temps per corregir errors sense retardar el cobrament de les famílies ni acumular incidències del mes següent.

Quines validacions fallen més sovint?

Abans de generar el fitxer cal normalitzar i validar les dades mestres. Els errors més freqüents són identificadors de persones (DNI/NIF/NIE), comptes bancaris (IBAN) i imports amb decimals o signes incorrectes.

• DNI/NIF/NIE: format, lletra de control i coherència amb el titular del rebut
• IBAN: longitud, país i dígits de control; sense espais ni caràcters estranys
• Imports: escala decimal correcta i coherència amb el concepte del rebut
• Caixetins / camps A80 (i equivalents de l'especificació): obligatoris no buits i longitud màxima respectada

Com evitar retorns i incidències del banc?

La regla operativa segura és: si alguna validació falla, no s'ha de generar el fitxer. Bloquejar l'export i mostrar l'error a secretaria evita fitxers rebutjats pel banc o per la Diputació i redueix feina manual de correció a posteriori.

EducaLink, quan el mòdul econòmic està actiu, aplica aquestes validacions abans d'exportar el padró. La lògica sensible viu en funcions testejades (no només a la interfície), perquè el resultat sigui reproduïble.

Què fer si el fitxer és rebutjat?

Identificar el registre concret que ha fallat, normalment indicat per línia o per DNI dins del missatge de rebuig del banc o de la Diputació. Cal corregir la dada mestra a l'origen —no només al fitxer exportat— i tornar a generar el padró sencer, no només la línia corregida, per mantenir la coherència del lot.

Un exemple pràctic: un IBAN amb el dígit de control incorrecte

Un centre ha de generar el padró de novembre amb 85 rebuts. En revisar les dades mestres, el sistema detecta que l'IBAN d'una família té un dígit de control que no coincideix amb la resta del número de compte —un error habitual quan es copia manualment des d'un document en paper. En comptes de generar el fitxer amb aquest registre defectuós, l'exportació es bloqueja i mostra a secretaria quin rebut concret té el problema.

Secretaria contacta amb la família, obté l'IBAN correcte, l'actualitza a la fitxa econòmica i torna a llançar l'exportació: aquest cop, amb els 85 registres vàlids, el fitxer es genera sense incidències i es pot enviar al banc dins del termini de remesa. Sense aquesta validació prèvia, l'error només s'hauria detectat quan el banc retornés el rebut, dies o setmanes després.